APARTAT DE CRISTINA MORA

 

Després del viscut i a partir dels dos articles de l'aula virtual que nomene a continuació i que han sigut la base teòrica del bloc. Contesta les quatre preguntes i realitza l'autoavaluació en el teu blog i puja'm l'enllaç a la tasca de l'aula virtual "Reflexió i autoavaluació"

 

"Els jocs de predomini tàctic: una proposta eficaç per a l'ensenyament dels esports d'invasió" Antonio Méndez Giménez.

 

1. Després del viscut i experimentat en les sessions, llig el paràgraf següent i fes una xicoteta reflexió de 6-8 línies.

            "Per a autors com Greháigne i Godbout (1995) l'essència dels esports d'equip consisteix en una relació d'oposició, és a dir, cadascun dels dos equips ha de coordinar les seues accions per a recuperar, conservar i moure la pilota fins a arribar a l'àrea de marcatge i aconseguir una miqueta. Al nostre entendre, aquesta posició no implica una aposta per la competició desmesurada, sinó per la seua educación com a mitjà (no com a meta) de millora personal i grupal.

 

Reflexió personal: Quant a la idea que estableixen Greháigne i Godbout al voltant de l’essència dels esports d’equip, trobe que fan referència a que existeix una visió global al voltant d’aquestos la qual no ens beneficia com a societat. Tot i que comunament es pensa que aquest tipus d’esports impliquen aconseguir l’objectiu (la victòria) de qualsevol forma, o com col·loquialment es coneix por lo civil o por lo criminal, els autors insisteixen en que aquests esports són una ferramenta vital que tenim al nostre abast per demostrar i ensenyar que per tal d’aconseguir un objectiu, s’ha de créixer i millorar primer personalment i després com a equip, pel que fa a les habilitats com pel que fa a valors i sentit de pertinència a un col·lectiu. M’agradaria destacar l’última frase, ja que em sembla molt oportú el terme que utilitza per a fer referència a aquestos esports, en termes de fer-los servir com a mitjà per al progrés i no com una ximple meta que es decanta per si guanyes o no.


2. Dels jocs que hem realitzat en classe, a partir de la següent reflexió, quin destacaries?, explica-ho i justifica-ho.

            "La proposta es fonamenta en jocs reduïts per a aconseguir incrementar l'activitat i garantir la major participació en la tasca. S'incrementen així, tant el temps de pràctica real com la intensitat de treball."

 

Resposta: Sense cap tipus de dubte, l’esport treballat a les sessions que més identifique amb aquestes línies és el rugbi. Amb aquest esport hem aconseguit treballar totes les destreses d’aquest, amb una participació equitativa i una intensitat adequada a les tasques.  A través de tot un seguit de xicotetes activitats que treballaven una part del rugbi, amb grups reduïts i per torns (encara que molt dinàmic, hi havia poc temps per a descansar, la qual cosa afavoreix la intensitat), tots hem vivenciat les diferents situacions que implica el fet de jugar a rugbi, des de activitats que de caràcter més tècnic fins a activitats més lúdiques, per la qual cosa l’experiència ens ha donat l’oportunitat a tothom d’experimentar allò que es treballa en rugbi, d’una forma activa, participativa i didàctica a mesura que avançaven els exercicis.

"Les activitats físiques cooperatives. Una proposta per a la formació en valors a través de l'educació física a les escoles d'educació bàsica". Carlos Velázquez Callado

3. Tria un dels jocs realitzats en classe i transforma-ho de competitiu a cooperatiu tenint en compte la promoció de la participació.

 

Resposta: Un joc a tindre en compte per tal de transformar-lo de competitiu a cooperatiu seria el voleibol. Per tal d’abolir l’element competitiu del joc, hauríem de distribuir-nos com si anarem a fer un partit normal, però l’objectiu serà aconseguir que la pilota passe d’un camp a l’altre com més voltes millor. És a dir, podem establir primer l’objectiu de què la pilota ha de passar 5 vegades de camp a camp sense que caiga, després augmentar-ho de 10, i així successivament. Per tal de garantitzar la participació de tothom, establirem una premissa. Aquesta premissa serà que per tal de què la pilota passe a l’altre camp, tots els membres de l’equip hauran de tocar la pilota.

4. Escriu 3 o 4 estratègies que usaries per a desvincular el joc del resultat i educar que per damunt de guanyar o perdre està la pròpia activitat.

 

Estratègia 1: Si optem per esports competitius i volem abolir la importància del resultat, podem aplicar el següent exemple:

Imaginem un partit de futbol, on per tal de ficar un gol, totes les persones de l’equip hauran de tocar la pilota abans i, a més, qui marque gol es canviarà d’equip per un altre company/a.

 

Estratègia 2: Seguint amb l’exemple de l’estratègia anterior, podem fer un partit aquesta vegada de bàsquet, on un equip comença amb 20 punts i l’altre en 0. De nou, tot l’equip haurà de tocar la pilota per tal de tirar a cistella. Però aquesta vegada, l’equip que comença amb 0 punts, quan anote cistella es sumarà 2 punts, mentre que l’equip que comença amb vint punts, quan anote cistella es restarà 2 punts, aleshores, qual el marcador es junten els marcadors el partit acabarà.

 

Estratègia 3: Podem utilitzar l’estratègia de voleibol que he esmentat en l’activitat anterior (activitat 3).

 

Estratègia 4: Enfocant-ho des d’un altre punt de vista, també podem implementar jocs que no impliquen un nivell tan alt de competició. Un joc molt útil d’aquest tipus seria l’aranya, on hi ha dos rols diferents, i el joc no acaba fins que tots ocupen el mateix rol, en aquest cas el d’aranya. Aleshores, no hi ha ni perdedors ni guanyadors, donat que tots acaben ocupant el mateix rol.

  

 

QUÈ M'HA SEMBLAT AQUESTA ASSIGNATURA?

Si hagués de sintetitzar  el que ha estat aquesta assignatura durant aquest període en una ximple oració, diria que ha estat tant enriquidora com curta. Evidentment, el termini i el desenvolupament de la matèria no té més remei donat les circumstàncies que s’han donades. Aleshores, el factor més roïn d’aquesta assignatura ha sigut el fet de no poder aprofitar-la com ens hauria agradat.

                   

A més, per tal de pal·liar aquest curt termini, s’han trobat solucions didàctiques meravelloses per tal d’aprofitar el temps al màxim. Pel que fa a aquestes mesures, parle de l’adició de nous elements a les nostres sessions, ja siga noves instal·lacions com el trinquet, o nous docents que ens proporcionen un altre tipus de dinàmiques com per exemple l’esgrima o el dutchball.

També es cert que quant a continguts purs no hem “treballat” tot el que ens agradaria, però a canvi hem rebut una immensa magnitud de recursos disponibles per a les nostres futures sessions, que sens dubte, es veuran profundament influenciades per aquests mitjos apressos en aquesta assignatura, per tant, el intercanvi de continguts per recursos ha resultat ser profitós.

Quant als agents d’avaluació, considere que la idea d’introduir tots aquest agents como ara heteroavaluació, coavaluació i autoavaluació ha estat encertada, donat que com més punts de vista valoren una determinada cosa, més “objectiva” serà l’avaluació. Amb una ximple qualificació, l’avaluació es converteix en un procés una miqueta subjectiu, atribuint tot el pes i tota la responsabilitat a una sola persona, la qual pot tindre interpretacions errònies i, per tant, ningú pot corregir la seua visió; i a la inversa succeeix el mateix.

Al cap i la fi, poques coses que no ens agraden podem destacar d’aquesta assignatura, motiu pel qual recomane seguir pel mateix camí amb els cursos vinents, i continuar innovant per tal de fer sessions tant estimulants com les nostres.

REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL CURRÍCULUM D'EDUCACIÓ FÍSICA

 En primer lloc, el més cridaner pel que fa a l’assignatura d’Educació Física, és que té menys hores i menys temps que la resta de matèries. Tot i això, la quantitat de continguts a treballar és la mateixa o, en ocasions determinades, superior. Aquesta incoherència provoca que s’hagen de buscar mètodes a través dels quals pugam treballar molts continguts per sessió, la qual cosa provoca que cadascun dels continguts no es treballe en profunditat, com deuria de ser. Aleshores, no es desenvolupen les competències requerides i, per tant, l’aprenentatge no és significatiu.

D’altra banda, si donem una ullada al currículum, de seguida s’adonarem de què en qualsevol dels blocs de l’àrea d’Educació Física, els continguts son conceptuals i procedimentals en un 90%, mentre que els actitudinals semblen tindre un rol secundari i minoritari. Aquest fet sí hem preocupa veritablement, donat que aquesta àrea és ideal per tal de fomentar valors com el respecte, la solidaritat, la cooperació, etc. És cert que en altres àrees evidentment també es treballen els valors, però sense cap tipus de dubte Educació Física és la ferramenta més útil i fàcil per tal de potenciar-los.

No obstant això, no tot és roïn. Considere que els blocs de contingut d’aquesta àrea, així com la seua jerarquia estan ben establerts i segueixen una progressió adequada per al desenvolupament motriu de l’alumnat.

Però, en definitiva, més enllà dels blocs i els continguts, és la capacitat del docent i la seua ambició per trobar recursos tant didàctics com lúdics, el que determinarà la qualitat de les seues sessions. Amb altres paraules, el que realment importa és la voluntat del docent per elaborar programacions motivadores i estimulants, ja que, amb els mateixos continguts podem fer sessions fàcils, típiques i mediocres o, d’altra banda, podem fer de les nostres sessions estones i ambients meravellosos de pràctica esportiva i aprenentatge significatiu.

OPINIÓ PERSONAL SOBRE ELS MÈTODES DE QUALIFICACIÓ EN EDUCACIÓ FÍSICA

 Sense cap tipus de dubte, la forma d’avaluar no m’agrada gens. En primer lloc, perquè tenim tota una sèrie d’estàndards d’aprenentatge que observar de forma individualitzada en cadascun dels alumnes. D’entrada, açò no té cap tipus de trellat, ja que tots aquest ítems observables no es poden comprovar d’una forma objectiva en tots els alumnes, ja que en son moltes persones per a avaluar, tot sumat a l’ampli ventall d’estàndards que hem d’observar en cada alumne. En definitiva, avaluar a l’alumnat no és una tasca 100% objectiva; tal volta en alguns alumnes sí que es puga observar fàcilment, però crec que la resta s’avalua subjectivament en alguns casos.

A més a més, no es pot puntuar de la mateixa forma a tots els alumnes. La nota no pot girar al voltant de si és capaç de fer una cosa o no; si pot córrer 500 metres en tres minuts o si pot saltar metre i mig en els peus junts. L’avaluació va més enllà. Com sabem, cada persona naix amb uns trets i unes possibilitats, les quals depenen majoritàriament de la genètica de cadascú. Per tant, s’ha de tindre en compte les capacitats o les limitacions de les quals parteix cada persona, i a partir d’ací, valorar el seu aprenentatge, la seua progressió, si s’està esforçant per a millorar, si la seua actitud és bona, si té ganes d’aprendre, etc. Aquest són factors que s’han de valorar, perquè tal volta, una persona que no s’esforça pot aconseguir superar una prova en facilitat, però una altra s’esforça huit vegades més i no és capaç d’aconseguir-ho. Aleshores, lluitar contra les teues limitacions no és fàcil , per tant, cal tindre en compte aquest tipus de circumstàncies, més enllà de si és capaç de fer una cosa o no.

Aquest tipus de qualificacions l’únic que aconsegueixen és provocar frustració en els alumnes que més dificultat tenen i, per tant, desmotiven l’alumnat i fan que aquestes persones odien l’esport i aquesta matèria.

Normalment, les persones que més facilitat tenen en aquesta àrea són aquelles a les quals ja els agrada l’esport en sí mateix. Tot i això, les persones que troben dificultats, són aquelles que normalment no practiquen o no els agrada l’esport. Per tant, si continuem avaluant així, sols aconseguirem que les persones a les quals no els agrada l’esport, encara els agrade menys, quan l’objectiu de l’àrea d’Educació Física hauria de ser tot el contrari.

 

ESPORTS ALTERNATIUS

 Havent sigut partícip d’una sessió enfocada als esports alternatius, a continuació reflexionaré al voltant d’alguns aspectes que els envolten en l’àmbit d’Educació Física.

La naturalesa d’un futur mestre quan experimenta una nova forma de treballar, evidentment és comparar aquest mètode amb el que ja coneix, per tal d’analitzar les seues debilitats i fortaleses, així com les oportunitats que aquest ofereix. I, concloure amb un coneixement esclaridor que establisca quin dels mètodes és més adequat, i per tant, més didàctic.

Doncs bé, jo sóc dels que pensa que, en l’àmbit de l’educació, tot es pot adaptar d’una forma o una altra. Aleshores, tant esports alternatius com tradicionals tenen potencialitats educatives, depenent de l’enfocament que se’ls done.

Pel que fa als esports alternatius, que és el que hem practicat a la sessió d’avui, podem dir que són didàctics tant en la vessant esportiva i psicomotriu com en la vessant educativa i de valors.

Un exemple molt clar podria ser el dutchball, a través del qual treballem elements curriculars com ara poden ser el llançament, la recepció, etc. Però, a més, i com succeeix també en el colpbol, tots junts han de cooperar per tal d’aconseguir un objectiu, han de ser solidaris amb la resta de companys, honestos amb els demés i amb sí mateixos, respectuosos, etc.

En definitiva, independentment de si es tracta d’un esport alternatiu o d’un tradicional, si hi existeix una proposta didàctica adequada i elaborada, amb finalitats educatives, ambdós esports poden proporcionar infinitud d’elements didàctics de cara a l’alumnat.

Si volem aplicar els jocs alternatius en Educació Primària, el més adient seria desenvolupar-los a partir del bloc 5 del currículum d’Educació Primària, segons el decret 108/2014, anomenat Jocs i activitat esportives.

Com que hi ha un ventall molt ampli de jocs alternatius, depenent de les exigències de cada curs segons el currículum, doncs triarem un esport alternatiu o altre. Tot i això, si ens cenyim estrictament al currículum, el que estableix és que s’han de portar a terme en el quart curs d’Educació Primària. Encara que cal esmentar que a segons i tercer també es podrien implementar per exemple en terme de jocs cooperatius. Tanmateix, com que a tots el cursos tenim un bloc de jocs i activitats esportives (bloc 5), si les circumstàncies de la nostra classe ens indiquen que va a ser més fructífer introduir un joc alternatiu en comptes d’un joc tradicional o popular en tercer de primària (per exemple), tal volta caldria repensar si seria millor introduir un joc alternatiu, tot i que no siga ben bé el que estableix el currículum directament, sempre que la finalitat siga la mateixa.

Quant a les adaptacions portades a terme contra el Covid-19, és un tema difícil quan parlem de jocs alternatius. És cert que tant l’alumnat com el professorat s’han desinfectat les mans prèviament, porten mascaretes, respecten les distàncies, etc. Però, quan comença el joc, tot el món toca les mateixes pilotes reiteradament amb les mans, les distàncies s’acurten, etc. Aleshores, tot i que tot sembla estar controlat, hi ha un percentatge de risc, la qual cosa pot provocar discòrdies amb les famílies i, conseqüentment, problemes i dinàmiques roïnes a les sessions. Per tant, com a docents, tenim tot un repte per davant per tal d’idear i esbrinar un mètode que ens permeta portar a terme jocs alternatius en aquests temps de dificultat, més enllà d’utilitzar guants de plàstic.

Si hagués d’elegir un joc alternatiu per tal d’introduir-lo a les escoles, optaria pel Tchoukball. El Tchoukball és un esport ideal per a un context escolar, ja que, com el seu creador considera, és “l’esport de la pau”. El classifica amb aquest nom donat que és un esport que no requereix de contacte entre les persones, per la qual cosa també contribuiria positivament al context que estem vivint en l’actualitat. L’objectiu d’aquest tipus de jocs es fomentar l’harmonia i un bon ambient en la pràctica esportiva, però mantenint la competició.

Quant a l’esport, consta d’una malla en cada extrem del camp, i es juga amb una pilota similar a la de handbol. L’objectiu és que un jugador d’un equip, llance la pilota contra la malla de l’equip contrari, i que cap dels jugadors de l’altre equip aconseguisca empomar-la abans de què la pilota toque terra. Cada vegada que s’aconseguisca aquest objectiu es sumarà un punt. La resta d’elements com ara el nombre de jugadors, temps dels partits, distància de l’espai, etc. Són fàcilment adaptables per part del docent d’acord amb les circumstàncies en les quals es trobe.

A continuació us adjunte un link a través del qual podreu atendre a una xicoteta explicació del Tchoukball: https://www.youtube.com/watch?v=-ltSNFtGzng

 

ESPORT ESCOLLIT PER A LA NOSTRA UD

Hi ha diversos motius pels quals ens en sentit atrets a l’hora de triiar aquest esport.

En termes generals de pilota valenciana, totes i cadascuna de les seues variants ofereixen tota una sèrie d’avantatges físics per al desenvolupament motriu de l’alumnat. A més a més, involucra en sí mateixa molts continguts referents al currículum d’Educació Primària.

Aleshores, el potencial didàctic que posseeix la pilota valenciana és de gran magnitud, per tant, si aprofitem com a docents aquest ampli ventall d’oportunitats que ens ofereix, aconseguirem desenvolupar totes les competències des d’un enfocament més lúdic, allunyat de disciplines i metodologies tradicionalistes.

Tot i que didàcticament és un recurs molt interessant, també ens ha motivat per a triar pilota valenciana el fet de què siga un esport tan important històricament, sobretot a la nostra ciutat. Per tant, ens ha paregut una molt bona oportunitat per tal de fomentar el joc de pilota, i donar-lo a conèixer, per tal de vivenciar com era la vida dels nostres avantpassats en termes lúdics i d’oci.

Enllaç per a l'obervació de l'infografia amb major qualitat: 

https://www.canva.com/design/DAEOoKNWSuY/tPOr46ZTpRDd4Wj0DTRm1A/view?utm_content=DAEOoKNWSuY&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=publishsharelink 

 

ELS JOCS I LA PILOTA AMB EL PAS DEL TEMPS

 Després d’una llarga jornada de recerca i investigació sobre la pilota valenciana al voltant de Sagunt, el més significatiu que he trobat, que no hi és poc, és un trinquet, i a uns metres, podem trobar una escultura d’un pilotari molt important de Faura, anomenat Álvaro Navarro.

Malauradament, la pilota valenciana està en decadència al poble de Sagunt des de fa vora 7 anys. Moltes notícies parlen del deteriorament d’aquesta instal·lació, el qual es pot percebre fins i tot des de fora. Tot i això, sembla que s’estan buscat mitjos per tal de fomentar la pràctica de la pilota i per tant remodelar el trinquet de Sagunt, però sembla que no sorgeix efecte.

Al fil de jocs antics com hi és la pilota valenciana, a continuació tractarem l’evolució dels jocs al llarg del temps, concretament a l’últim segle.

Tant els nostres avis com els nostres besavis, jugaven a jocs prou similars, donat que en eixe lapse de temps no hi va haver un avanç en termes de jocs ni de recursos. Per tant, els nostres avis han heretat tots o la majoria dels jocs practicats pels besavis.

Tot i que no tinc l’oportunitat de consultar quins jocs es practicaven per aquells temps, el que comenten les generacions més pròximes a ells i elles és que els jocs que regnaven eren els que es practicaven al carrer, amb molt pocs recursos i, fins i tot, a voltes, sense recursos. Com per exemple el joc anomenat churro media manga mangotera o el escondite, els qual no requerien de cap tipus de material més enllà dels propis participants. No obstant això, també es realitzaven jocs amb recursos típics com les bales (caniques), taps d’ampolles, les baldufes, el mocador, etc.

Aleshores, entre les generacions dels nostres avis i les generacions dels nostres pares, la diferència no ha estat tant significativa com ho és hui en dia. Evidentment, entre ambdues generacions hi ha hagut innovació, han sorgit esports i jocs nous, noves activitats d’oci i entreteniment, etc. No obstant això, no hi va existir en aquell període cap element que propiciara un canvi de 180 graus en l’àmbit dels jocs. És a dir, aparegueren nous jocs però que més o menys romanien en la mateixa essència que la generació anterior, basats en jocs de carrer i recursos molt limitats.

Doncs bé, si parlem de les diferències entre les generacions d’avui en dia i les dels nostres pares, hi ha tot un món entre mig. Les últimes dècades han suposat un canvi i una evolució de molta magnitud en l’àmbit tecnològic, i l’aparició de nous recursos ha estat un esdeveniment imminent. Tant ha sigut el canvi que, dels jocs de les anterior generacions, ja quasi cap xiquet o xiqueta sap jugar-lo o li ha ensenyat com es practica.

En l’actualitat, a conseqüència d’aquestes generacions de nadius digitals, els videojocs ocupen la major part del percentatge de l’àrea dels jocs. A més, amb el pas del temps, aquestes tecnologies estan aconseguint crear nous mètodes que siguen capaços de substituir la realitat, un dels motius pels quals els jocs tradicionals estan despareguent. Addicionalment, els videojocs ofereixen milions de possibilitats diferents, ja que aquests estan dividits en seccions i temàtiques que cobreixen totes i cadascuna de les necessitats i voluntats dels xiquets i xiquetes.

Per tant, si haguérem d’establir una data determinada on el món dels jocs va canviar d’una forma dràstica per a la resta dels nostres dies, eixa data va ser l’11 de novembre de 2006, data en la qual es va produir el llançament d’una nova generació de videoconsoles que incorporaven en sí mateixes tots els avanços tecnològics del moment, els quals des d’aquell dia, no han parat de créixer a velocitats vertiginoses, dificultant més si cap la cabuda dels jocs tradicionals en la nostra societat.

Per tal de concloure, i tornant una miqueta al tema de la pilota valenciana, crec que la seua gestió no ha estat la més adequada. El joc de pilota mai ha estat fomentat als nivells de la resta dels esports. Sabent que gaudim d’un arma tan poderosa com l’escola i l’educació, gràcies a les quals podem afavorir la pràctica del nostre esport, mai s’hem preocupat per introduir-lo o almenys lluitar per a donar-li cabuda en el currículum d’Educació Primària. Aleshores, de forma conseqüent a aquesta gestió, les generacions han anat creixent una darrere de l’altra sense tindre cap tipus de coneixement del joc de pilota, facilitant així el pas a la resta d’esports reis que apareixen publicitats en qualsevol lloc.

Sincerament trobe que, després d’haver vivenciat aquest joc, és una vertadera llàstima que no es fomente a les escoles. M’ha encantat jugar a pilota, he aprés, he socialitzat, he passat molt bones estones, m’he divertit; i a més, el propi joc de pilota en sí mateix m’ha paregut meravellós, i voldria practicar-ho més aviat. Doncs, si ha provocat tots aquest elements en un alumne de 21 anys d’Universitat, la potencialitat que té la pilota valenciana per a alumnes d’Educació Primària és incalculable.

No cal cap tipus d’invent o ferramenta per a què es torne a jugar a pilota, ni modernitzar-la ni cap tipus de mesures com aquestes. La millor ferramenta és jugar a pilota, donar-la a conéixer, de forma que almenys  els xiquets i xiquetes tinguen la capacitat i la llibertat d’elegir si els agrada o no, però pel camí pel qual anem, ja els estem tancant la porta a la pilota valenciana.

LA MEUA EXPERIÈNCIA AL TRINQUET DE LA UPV

 Una vegada realitzada la visita al trinquet de la Universitat Politècnica de València, analitzarem com ha esdevingut la sessió d’avui i què ha suposat aquesta experiència.

El primer cop de vista quan t’introdueixes al trinquet, és molt més gran del que prèviament t’ho podies imaginar. Tot i que sóc de Sagunt, poble on es jugava i on es juga a la pilota valenciana, feia més d’una dècada que no visitava un trinquet, fins i tot el de Sagunt. Aleshores, visitar un novament ha estat una sensació molt plaent, amb molta nostàlgia.

Inevitablement, el primer que se m’ha acudit al cap quan hi estava dins ha sigut comparar aquest trinquet amb aquella imatge que jo tenia del trinquet de Sagunt quan era xicotet. Aquest trinquet de la UPV era prou més modern, i amb el primer cop de vista ja es podia percebre, no sols per les seues instal·lacions, sinó també per la presència d’alguns elements moderns com ara pot ser la vidriera que hi havia a un costat, gràcies a la qual permetia que hi haguera gent asseguda dins de la instal·lació sense córrer perill. Més enllà d’això, la resta era prou similar.

Pel que fa a la sessió en sí mateixa, no hi ha cap dubte de què ha estat una sessió acompanyada de condicions meteorològiques adverses, les quals no han estat les suficients per a frenar la voluntat dels companys i companyes que hem decidit fer-les front per tal de gaudir de l’última sessió de pilota valenciana del curs.

Donat que tan sols hi érem unes deu persones, hem hagut d’adaptar les activitats al nombre de companys que hi érem. L’organització i la progressió de la sessió ha sigut més que adient, perfecta, ja que estava preparada de tal forma que progressivament hi aprenguérem coses bàsiques del joc, per tal de posar-les en pràctica i poder jugar tot i que no sigam experts en la matèria. Aleshores, hem començat amb una xarrada al voltant de termes del propi trinquet, seguit d’una sèrie d’activitats i jocs per a familiaritzar-se amb el joc i finalment, hem gaudit d’un apassionant partit d’escala i corda.

Honestament, no trobe cap tipus d’error o problema en el desenvolupament de la sessió. És cert que mai havia assistit a una sessió com aquesta de pilota valenciana, però, tot i això, crec que s’ha portat a terme de la millor manera possible.

Des de la meua pròpia experiència, i com a element a destacar per a la docència, més enllà de la seua aplicació didàctica, el que més m’ha cridat l’atenció és la capacitat que té aquest esport en la vessant social. El fet de què tots i totes aprenem un esport alhora, fa que es produïsca un ensenyament recíproc entre nosaltres, en un ambient en el qual tots ens ajudem, ens aconsellem, etc. Per la qual cosa, passem una estona meravellosa, on tots aprenem, ens ajudem i ens divertim. A més a més, cal tindre en compte que gràcies al joc de pilota, podem realitzar activitats transversals amb altres matèries, com ara podria ser amb Educació Plàstica, ja que podem dissenyar i personalitzar els guants i les protenccions que ens van a acompanyar al llarg d'aquesta aventura, com ben bé ho ferem nosaltres. Per a l'elaboració d'uns guants de pilota valenciana necessitarem:

• Uns guants.
• Esparadrap.
• Una baralla de cartes o cartró.

        

Actualment, en els temps que corren, evidentment el factor covid té certa influència en les sessions. Afortunadament, en termes de pilota valenciana, no ens ha afectat massa, entre altres coses perquè cadascú portava els seus propis guants, i la pilota sols es tocava amb aquestos. El que sí que ha estat un problema en alguns casos ha sigut la mascareta. És cert que a tots ens molesta per a fer esport, però sí és el protocol sanitari que s’ha de seguir, doncs la portarem per tal de desenvolupar això que més ens agrada; però, malauradament, per a algunes persones la sessió ha estat una mica fastigosa per culpa de la mascareta, ja que al portar ulleres, cada instant havia d’estar desentelant-se-les. Tot i això, la resta de la sessió ha pogut desenvolupar-se amb certa normalitat.

Però, en termes generals, el Covid-19 ha sigut determinant en la nostra experiència com a alumnes d’aquesta assignatura, ja que tot allò que hi havia establert, ha hagut de ser modificat. Moltes de les sessions anaven a desenvolupar-se en el trinquet, però per seguretat, no ens permetien l’accés a aquest. Aleshores no hi va haver cap altra opció que fer les sessions al nostre gimnàs de la Facultat de Magisteri, les instal·lacions del qual són un camp de futbet i poca cosa més. Per tant, sols hem tingut l’oportunitat de gaudir d’un trinquet durant un dia, la qual cosa ha sigut una notícia trista per a mi i per als meus companys i companyes, que cada vegada teníem més i més ganes de jugar a pilota en un ambient real.

L'ESGRIMA A L'ESCOLA

 Una volta vivenciada la sessió d’esgrima, personalment puc corroborar que ha estat una experiència molt enriquidora, i encara ho haguera estat més si estiguérem en un col·legi i fórem alumnes de primària. Trobe que és un esport que, aplicat a l’etapa d’Educació Primària, pot tindre molts beneficis a l’hora d’impartir les classes, ja que, normalment, tots els elements que es treballen amb l’esgrima, es treballen a les sessions d’una forma molt poc original, amb exercicis bàsics que no inclouen cap tipus d’element lúdic. En canvi, tot això es pot treballar a través de l’esgrima, d’una forma lúdica i divertida, estimulant i, a més a més, innovadora, com molt bé ens ho a ensenyat Laura Ruiz Sanchis, autora del llibre Iniciación a la esgrima escolar.

Honestament no coneixia en profunditat aquest esport, i com a conseqüència, no hi era conscient del seu potencial. Sens dubte, ara que hi sóc conscient, introduiria l’esgrima a les meues programacions. A més, d’aquesta manera, més enllà de treballar els continguts d’una forma més original, també ho utilitzaria com una peça fonamental per a donar a conèixer aquest esport i fomentar la seua pràctica, de mode que l’alumnat descobrisca un nou ventall de possibilitats.

Atenent al currículum d’educació primària, segons el decret 108/2014, el bloc més adient per a desenvolupar l’esgrima seria el bloc 1, anomenat Coneixement corporal i autonomia. Considere que aquest és el bloc més adequat donat que els continguts que aquest integra són els que més s’apropen a tots aquells elements que implica l’esgrima.

Aquest bloc introdueix continguts els quals poden ser perfectament desenvolupats a través d’activitats relacionades amb l’esgrima. Aquest tipus de continguts oscil·len al voltant de termes com ara poden ser l’espacialitat, la posició, l’apreciació de distàncies, execució de moviments globals, realització de figures corporals, principals parts del cos i les seues possibilitats de moviment, lateralitat, estímuls sensorials auditius i visuals, imatges corporals, llançaments i recepcions, percepció de distàncies i velocitats, etc.

Tota aquesta sèrie de continguts es poden treballar ben bé a través de l’esgrima, la qual cosa no vol dir que siga estrictament a través de l’esgrima com a tal, sinó a través d’activitats potencials que són útils per a l’esgrima, donat que treballen per separat tots els elements que aquest esport requereix. Per exemple, amb la pràctica d’activitats relacionades amb l’esgrima, podem treballar de forma separada o conjunta els continguts d’aquest bloc, ja siga la distància, l’espai, moviments globals...

Tenint en compte que hem escollit aquest bloc per a portar a terme activitats relacionades amb l’esgrima, atenent als seus continguts, els cursos més adients per a realitzar aquesta  proposta serien primer, segons i quart d’educació primària, donat que els continguts exigits pel currículum per a aquestos cursos i aquest bloc en concret són ideals per a ser treballats a través de l’esgrima, ja que inclouen, com deia abans, elements com ara la lateralitat, les articulacions i les seus possibilitats, la percepció de distàncies, etc.

És molt comú que l’esgrima es rebutge a les escoles pel simple fe tés un esport una mica car. Tot i això, sempre existeix una forma o altra d’aconseguir els recursos suficients per tal de poder portar-ho a terme. En aquest cas, per a practicar esgrima tan sols necessitarem unes ulleres de natació, i els següents materials per tal de construir la nostra espasa (fet que ens serviria como a element transversal amb la matèria de Plàstica):

MATERIALS:

• ü  Tub de pvc amb el menor diàmetre possible.
• ü  Cinta adhesiva.
• ü  Cinta americana.
• ü  Una ampolla d’aigua.
• ü  Espuma aïllant.

En cas de què algú no sàpiga com construir-la, a continuació vos mostre un vídeo molt curt gràcies al qual podreu aprendre la seua elaboració, a mans d’alumnes d’Educació Primària:

https://www.youtube.com/watch?v=A1H37Q4A03s

 

Si ens animarem a realitzar una sessió d’esgrima, caldria segmentar la sessió en tres parts:

Nota: Aquestes activitats poden ser desenvolupades en segon d’Educació Primària, atenent al currículum i els continguts a desenvolupar.

La primera part, on practicaríem jocs d’animació per a anar familiaritzant-se amb  allò que es va a tractar. És a dir, hauriem d’anar introduint alguns principis de l’esgrima en aquest cas, però d’una forma molt senzilla, per exemple a través d’un joc que consistisca en portar un objecte a la mà les persones que paguen (pilota, bitlles...), i han de pillar a la resta amb una extensió del braç, però sense arribar a llançar la pilota, és a dir, la pilota sempre en la mà. A més, podem introduir un altre concepte molt bàsic, el qual consistiria en que han de desplaçar-se per l’espai sense creuar les cames.

La segona part seria la part principal i més activa de la sessió, on portaríem a terme totes aquelles activitats que ens ajuden a aconseguir l’objectiu de la sessió. Per exemple, una activitat per a millorar el domini del sabre, consistiria en fer una cursa de relleus, on han d’eixir fent tocs amb el sabre i un globus, l’objectiu del qual seria que el globus no caigués a terra.

Finalment, la tercera part estaria relacionada amb una tornada a la calma, on el que es busca és baixar les pulsacions per tal de finalitzar la sessió. Per exemple, podríem utilitzar els sabres per a fer un concurs de mímica, on han d’escenificar pel·lícules per grups, en les quals aparega un element similar al sabre, ja siga una espasa, una llança, etc. O bé, també seria un opció que, per parelles, s’inventaren una salutació amb les espases i que finalment la mostraren a la resta de companys i companyes.

PD: Per últim, ací vos adjunte la imatge de record que guardem amb molta estima de la sessió que gaudirem d'esgrima: 

TRADICIÓ VS MODERNITAT

Com bé sabem, el pas del temps i l'evolució porta amb si canvis adjunts, i l'àmbit dels jocs i els esports no anava a ser menys.

Si parlem de l'àrea més afectada, hauríem de parlar concretament dels jocs. Els jocs han tingut un rol vital en els nostres avantpassats, ja que a causa de l'escassetat o inexistència en alguns casos de tecnologia, aquests eren l'únic camí cap a l'oci, per a aconseguir entretindre's i divertir-se. Hui dia, solem conéixer aquest tipus de jocs com a “jocs tradicionals”, i sabem de la seua existència gràcies a les gestes que ens compten els nostres pares i fins i tot els nostres avis i àvies.

No obstant això, és evident que progressivament han anat perdent pes fins a quasi pràcticament desaparéixer. Afortunadament, encara hi ha grups de persones que defensen a ultrança aquests jocs, i fan l'impossible per donar-los a conéixer de nou, per a fomentar la seua pràctica.

El nèmesi dels jocs tradicionals van ser els esports moderns, els esports de masses, que van ser rebuts i acceptats molt positivament per la societat. Per tant, aquest enfocament tan concentrat en els esports i no en els jocs, va anar passant de generació en generació, enaltint la figura dels esports i llevant-li un gran percentatge de protagonisme als jocs.

Per si no fos prou, encara falta per esmentar un element recurrent hui dia pel que fa als esports. Un element no gaire ben percebut per les persones de mitjana edat d'ara en avant, però sí per la joventut. I és que, l'era dels nadius digitals no ha fet més que començar, i tota aquesta ona de tecnologia i de jocs virtuals (videojocs), inevitablement ha desembocat en el que hui dia coneixem com els “eSports”. Els "eSports" engloben tot un entramat de competicions a través dels videojocs, amb una infinitat de categories i varietats, la qual cosa fa quasi impossible que una persona de primerenca edat no haja jugat alguna vegada a aqueixos videojocs, motiu pel qual està tenint tant d'èxit.

Com a conseqüència, les noves generacions de xiquets i xiquetes ja no volen ser futbolistes, metges o bombers com escoltàvem fa un parell de dècades, sinó que ara la immensa majoria vol convertir-se en un/a professional dels videojocs, la qual cosa està provocant una sèrie de problemes en xiquets i xiquetes, que més enllà de practicar esport com les anteriors generacions ho coneixem, simplement volen asseure's a jugar a videojocs.

Hem de ser conscients i saber que els temps canvien, i potser aquest tipus d'activitats lúdiques potser són les més estimulants per a la majoria de xiquets. Malgrat això, no hem d'oblidar que aquest tipus d'activitat, per molt que porte implícita la paraula "sports", no és un esport com el que la majoria coneixem, i un excés de la seua pràctica pot donar lloc a problemes de salut, sedentarisme, etc.

Al cap i a la fi, des del punt de vista de la docència i de l'Educació Física, hem de vetlar, entre altres coses, per la seua salut. 

Tornant al tema dels jocs tradicionals, considere que aquests tenen molta llenya que tallar en la docència, I no sols això, sinó que a més són lúdics i molt divertits. És per això que crec que la seua aplicació en l'Educació Física és fonamental, ja que si, més enllà d'ensenyar-los esports moderns, els donem l'oportunitat de conéixer aquells jocs que ningú els està ensenyant, tindran un major ventall on triar allò que més els agrada, sinó, inconscientment estem restringint el seu coneixement.

La crua realitat és que els esports moderns apareixen en qualsevol lloc, a qualsevol hora, de manera massiva. Tal és la seua influència que, involuntàriament, d'una forma o una altra acabaran descobrint-los. No obstant això, els jocs tradicionals no gaudeixen ni un quart de la promoció i la publicitat que els moderns tenen. Per tant, de nosaltres depén obrir un nou horitzó en el coneixement de l'alumnat, possibilitant-los un major rang d'experiències i sectors en els quals indagar i gaudir.

Finalment, no oblidem la magnitud dels beneficis que aquests jocs aporten per a l'Educació Física. A més, incorporen de manera intrínseca innombrables elements curriculars de l'etapa d'Educació Primària, per la qual cosa són un al·licient perfecte per a incloure'ls en les nostres programacions i unitats didàctiques.

A mode de conclusió, destacar que en l'àmbit d'Educació Física hi ha cabuda per a tot. Per tant, seria una ximpleria deixar de costat qualsevol tipus d'activitat física que ens aporte beneficis. Simplement es tracta de saber adaptar i incloure tots aquests sectors en les nostres programacions, de manera que quants més elements coneguen, millor serà per a l'alumnat, ja que tot això els aportarà llibertat de triar el que més els agrada, a l'una que beneficis en la salut i major magnitud de coneixement.