REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL CURRÍCULUM D'EDUCACIÓ FÍSICA

 En primer lloc, el més cridaner pel que fa a l’assignatura d’Educació Física, és que té menys hores i menys temps que la resta de matèries. Tot i això, la quantitat de continguts a treballar és la mateixa o, en ocasions determinades, superior. Aquesta incoherència provoca que s’hagen de buscar mètodes a través dels quals pugam treballar molts continguts per sessió, la qual cosa provoca que cadascun dels continguts no es treballe en profunditat, com deuria de ser. Aleshores, no es desenvolupen les competències requerides i, per tant, l’aprenentatge no és significatiu.

D’altra banda, si donem una ullada al currículum, de seguida s’adonarem de què en qualsevol dels blocs de l’àrea d’Educació Física, els continguts son conceptuals i procedimentals en un 90%, mentre que els actitudinals semblen tindre un rol secundari i minoritari. Aquest fet sí hem preocupa veritablement, donat que aquesta àrea és ideal per tal de fomentar valors com el respecte, la solidaritat, la cooperació, etc. És cert que en altres àrees evidentment també es treballen els valors, però sense cap tipus de dubte Educació Física és la ferramenta més útil i fàcil per tal de potenciar-los.

No obstant això, no tot és roïn. Considere que els blocs de contingut d’aquesta àrea, així com la seua jerarquia estan ben establerts i segueixen una progressió adequada per al desenvolupament motriu de l’alumnat.

Però, en definitiva, més enllà dels blocs i els continguts, és la capacitat del docent i la seua ambició per trobar recursos tant didàctics com lúdics, el que determinarà la qualitat de les seues sessions. Amb altres paraules, el que realment importa és la voluntat del docent per elaborar programacions motivadores i estimulants, ja que, amb els mateixos continguts podem fer sessions fàcils, típiques i mediocres o, d’altra banda, podem fer de les nostres sessions estones i ambients meravellosos de pràctica esportiva i aprenentatge significatiu.