lunes, 21 de diciembre de 2020

APARTAT DE CRISTINA MORA

 

Després del viscut i a partir dels dos articles de l'aula virtual que nomene a continuació i que han sigut la base teòrica del bloc. Contesta les quatre preguntes i realitza l'autoavaluació en el teu blog i puja'm l'enllaç a la tasca de l'aula virtual "Reflexió i autoavaluació"

 

"Els jocs de predomini tàctic: una proposta eficaç per a l'ensenyament dels esports d'invasió" Antonio Méndez Giménez.

 

1. Després del viscut i experimentat en les sessions, llig el paràgraf següent i fes una xicoteta reflexió de 6-8 línies.

            "Per a autors com Greháigne i Godbout (1995) l'essència dels esports d'equip consisteix en una relació d'oposició, és a dir, cadascun dels dos equips ha de coordinar les seues accions per a recuperar, conservar i moure la pilota fins a arribar a l'àrea de marcatge i aconseguir una miqueta. Al nostre entendre, aquesta posició no implica una aposta per la competició desmesurada, sinó per la seua educación com a mitjà (no com a meta) de millora personal i grupal.

 

Reflexió personal: Quant a la idea que estableixen Greháigne i Godbout al voltant de l’essència dels esports d’equip, trobe que fan referència a que existeix una visió global al voltant d’aquestos la qual no ens beneficia com a societat. Tot i que comunament es pensa que aquest tipus d’esports impliquen aconseguir l’objectiu (la victòria) de qualsevol forma, o com col·loquialment es coneix por lo civil o por lo criminal, els autors insisteixen en que aquests esports són una ferramenta vital que tenim al nostre abast per demostrar i ensenyar que per tal d’aconseguir un objectiu, s’ha de créixer i millorar primer personalment i després com a equip, pel que fa a les habilitats com pel que fa a valors i sentit de pertinència a un col·lectiu. M’agradaria destacar l’última frase, ja que em sembla molt oportú el terme que utilitza per a fer referència a aquestos esports, en termes de fer-los servir com a mitjà per al progrés i no com una ximple meta que es decanta per si guanyes o no.


2. Dels jocs que hem realitzat en classe, a partir de la següent reflexió, quin destacaries?, explica-ho i justifica-ho.

            "La proposta es fonamenta en jocs reduïts per a aconseguir incrementar l'activitat i garantir la major participació en la tasca. S'incrementen així, tant el temps de pràctica real com la intensitat de treball."

 

Resposta: Sense cap tipus de dubte, l’esport treballat a les sessions que més identifique amb aquestes línies és el rugbi. Amb aquest esport hem aconseguit treballar totes les destreses d’aquest, amb una participació equitativa i una intensitat adequada a les tasques.  A través de tot un seguit de xicotetes activitats que treballaven una part del rugbi, amb grups reduïts i per torns (encara que molt dinàmic, hi havia poc temps per a descansar, la qual cosa afavoreix la intensitat), tots hem vivenciat les diferents situacions que implica el fet de jugar a rugbi, des de activitats que de caràcter més tècnic fins a activitats més lúdiques, per la qual cosa l’experiència ens ha donat l’oportunitat a tothom d’experimentar allò que es treballa en rugbi, d’una forma activa, participativa i didàctica a mesura que avançaven els exercicis.


"Les activitats físiques cooperatives. Una proposta per a la formació en valors a través de l'educació física a les escoles d'educació bàsica". Carlos Velázquez Callado



3. Tria un dels jocs realitzats en classe i transforma-ho de competitiu a cooperatiu tenint en compte la promoció de la participació.

 

Resposta: Un joc a tindre en compte per tal de transformar-lo de competitiu a cooperatiu seria el voleibol. Per tal d’abolir l’element competitiu del joc, hauríem de distribuir-nos com si anarem a fer un partit normal, però l’objectiu serà aconseguir que la pilota passe d’un camp a l’altre com més voltes millor. És a dir, podem establir primer l’objectiu de què la pilota ha de passar 5 vegades de camp a camp sense que caiga, després augmentar-ho de 10, i així successivament. Per tal de garantitzar la participació de tothom, establirem una premissa. Aquesta premissa serà que per tal de què la pilota passe a l’altre camp, tots els membres de l’equip hauran de tocar la pilota.

4. Escriu 3 o 4 estratègies que usaries per a desvincular el joc del resultat i educar que per damunt de guanyar o perdre està la pròpia activitat.

 

Estratègia 1: Si optem per esports competitius i volem abolir la importància del resultat, podem aplicar el següent exemple:

Imaginem un partit de futbol, on per tal de ficar un gol, totes les persones de l’equip hauran de tocar la pilota abans i, a més, qui marque gol es canviarà d’equip per un altre company/a.

 

Estratègia 2: Seguint amb l’exemple de l’estratègia anterior, podem fer un partit aquesta vegada de bàsquet, on un equip comença amb 20 punts i l’altre en 0. De nou, tot l’equip haurà de tocar la pilota per tal de tirar a cistella. Però aquesta vegada, l’equip que comença amb 0 punts, quan anote cistella es sumarà 2 punts, mentre que l’equip que comença amb vint punts, quan anote cistella es restarà 2 punts, aleshores, qual el marcador es junten els marcadors el partit acabarà.

 

Estratègia 3: Podem utilitzar l’estratègia de voleibol que he esmentat en l’activitat anterior (activitat 3).

 

Estratègia 4: Enfocant-ho des d’un altre punt de vista, també podem implementar jocs que no impliquen un nivell tan alt de competició. Un joc molt útil d’aquest tipus seria l’aranya, on hi ha dos rols diferents, i el joc no acaba fins que tots ocupen el mateix rol, en aquest cas el d’aranya. Aleshores, no hi ha ni perdedors ni guanyadors, donat que tots acaben ocupant el mateix rol.


  







 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

APARTAT DE CRISTINA MORA

  Després del viscut i a partir dels dos articles de l'aula virtual que nomene a continuació i que han sigut la base teòrica del bloc. C...