Sense cap tipus de dubte, la forma d’avaluar no m’agrada gens. En primer lloc, perquè tenim tota una sèrie d’estàndards d’aprenentatge que observar de forma individualitzada en cadascun dels alumnes. D’entrada, açò no té cap tipus de trellat, ja que tots aquest ítems observables no es poden comprovar d’una forma objectiva en tots els alumnes, ja que en son moltes persones per a avaluar, tot sumat a l’ampli ventall d’estàndards que hem d’observar en cada alumne. En definitiva, avaluar a l’alumnat no és una tasca 100% objectiva; tal volta en alguns alumnes sí que es puga observar fàcilment, però crec que la resta s’avalua subjectivament en alguns casos.
A més a més, no
es pot puntuar de la mateixa forma a tots els alumnes. La nota no pot girar al
voltant de si és capaç de fer una cosa o no; si pot córrer 500 metres en tres
minuts o si pot saltar metre i mig en els peus junts. L’avaluació va més enllà.
Com sabem, cada persona naix amb uns trets i unes possibilitats, les quals
depenen majoritàriament de la genètica de cadascú. Per tant, s’ha de tindre en
compte les capacitats o les limitacions de les quals parteix cada persona, i a
partir d’ací, valorar el seu aprenentatge, la seua progressió, si s’està
esforçant per a millorar, si la seua actitud és bona, si té ganes d’aprendre,
etc. Aquest són factors que s’han de valorar, perquè tal volta, una persona que
no s’esforça pot aconseguir superar una prova en facilitat, però una altra
s’esforça huit vegades més i no és capaç d’aconseguir-ho. Aleshores, lluitar
contra les teues limitacions no és fàcil , per tant, cal tindre en compte
aquest tipus de circumstàncies, més enllà de si és capaç de fer una cosa o no.
Aquest tipus de
qualificacions l’únic que aconsegueixen és provocar frustració en els alumnes que
més dificultat tenen i, per tant, desmotiven l’alumnat i fan que aquestes
persones odien l’esport i aquesta matèria.
Normalment, les
persones que més facilitat tenen en aquesta àrea són aquelles a les quals ja
els agrada l’esport en sí mateix. Tot i això, les persones que troben
dificultats, són aquelles que normalment no practiquen o no els agrada
l’esport. Per tant, si continuem avaluant així, sols aconseguirem que les
persones a les quals no els agrada l’esport, encara els agrade menys, quan
l’objectiu de l’àrea d’Educació Física hauria de ser tot el contrari.
Reflexió crítica i ben argumentada en base a la teua opinió personal. Estic completament d'acord amb aço:"Aquest tipus de qualificacions l’únic que aconsegueixen és provocar frustració en els alumnes que més dificultat tenen i, per tant, desmotiven l’alumnat i fan que aquestes persones odien l’esport i aquesta matèria."
ResponderEliminarLa meua nota és un 9!
Totalment d'acord amb el que dius. És necessari replantejar-se el sistema de qualificacions en l'assignatura d'Educació Física per a que tots els alumnes presents en les aules es sentixquen agust en les nostres sessions evitant el seu rebuig cap a l'esport. Un 10!
ResponderEliminarMolt bona reflexió Julián, molt crítica i ben estructurada. Estic totalment d'acord amb el que dius ja que és cert que els ítems de qualificació haurien d'adaptar-se a les necessitats de l'alumne/a i de l'entorn en el qual es troben. Enhorabona un 10!
ResponderEliminarComo Julián creo que hoy en día estamos en una sociedad la cual ha evolucionado, por lo que como comenta los criterios de evaluación también deberían de progresar y gracias a ello podríamos ser una sociedad mejor. Mi nota es un 9!
ResponderEliminar