TRADICIÓ VS MODERNITAT

Com bé sabem, el pas del temps i l'evolució porta amb si canvis adjunts, i l'àmbit dels jocs i els esports no anava a ser menys.

Si parlem de l'àrea més afectada, hauríem de parlar concretament dels jocs. Els jocs han tingut un rol vital en els nostres avantpassats, ja que a causa de l'escassetat o inexistència en alguns casos de tecnologia, aquests eren l'únic camí cap a l'oci, per a aconseguir entretindre's i divertir-se. Hui dia, solem conéixer aquest tipus de jocs com a “jocs tradicionals”, i sabem de la seua existència gràcies a les gestes que ens compten els nostres pares i fins i tot els nostres avis i àvies.

No obstant això, és evident que progressivament han anat perdent pes fins a quasi pràcticament desaparéixer. Afortunadament, encara hi ha grups de persones que defensen a ultrança aquests jocs, i fan l'impossible per donar-los a conéixer de nou, per a fomentar la seua pràctica.

El nèmesi dels jocs tradicionals van ser els esports moderns, els esports de masses, que van ser rebuts i acceptats molt positivament per la societat. Per tant, aquest enfocament tan concentrat en els esports i no en els jocs, va anar passant de generació en generació, enaltint la figura dels esports i llevant-li un gran percentatge de protagonisme als jocs.

Per si no fos prou, encara falta per esmentar un element recurrent hui dia pel que fa als esports. Un element no gaire ben percebut per les persones de mitjana edat d'ara en avant, però sí per la joventut. I és que, l'era dels nadius digitals no ha fet més que començar, i tota aquesta ona de tecnologia i de jocs virtuals (videojocs), inevitablement ha desembocat en el que hui dia coneixem com els “eSports”. Els "eSports" engloben tot un entramat de competicions a través dels videojocs, amb una infinitat de categories i varietats, la qual cosa fa quasi impossible que una persona de primerenca edat no haja jugat alguna vegada a aqueixos videojocs, motiu pel qual està tenint tant d'èxit.

Com a conseqüència, les noves generacions de xiquets i xiquetes ja no volen ser futbolistes, metges o bombers com escoltàvem fa un parell de dècades, sinó que ara la immensa majoria vol convertir-se en un/a professional dels videojocs, la qual cosa està provocant una sèrie de problemes en xiquets i xiquetes, que més enllà de practicar esport com les anteriors generacions ho coneixem, simplement volen asseure's a jugar a videojocs.

Hem de ser conscients i saber que els temps canvien, i potser aquest tipus d'activitats lúdiques potser són les més estimulants per a la majoria de xiquets. Malgrat això, no hem d'oblidar que aquest tipus d'activitat, per molt que porte implícita la paraula "sports", no és un esport com el que la majoria coneixem, i un excés de la seua pràctica pot donar lloc a problemes de salut, sedentarisme, etc.

Al cap i a la fi, des del punt de vista de la docència i de l'Educació Física, hem de vetlar, entre altres coses, per la seua salut. 

Tornant al tema dels jocs tradicionals, considere que aquests tenen molta llenya que tallar en la docència, I no sols això, sinó que a més són lúdics i molt divertits. És per això que crec que la seua aplicació en l'Educació Física és fonamental, ja que si, més enllà d'ensenyar-los esports moderns, els donem l'oportunitat de conéixer aquells jocs que ningú els està ensenyant, tindran un major ventall on triar allò que més els agrada, sinó, inconscientment estem restringint el seu coneixement.

La crua realitat és que els esports moderns apareixen en qualsevol lloc, a qualsevol hora, de manera massiva. Tal és la seua influència que, involuntàriament, d'una forma o una altra acabaran descobrint-los. No obstant això, els jocs tradicionals no gaudeixen ni un quart de la promoció i la publicitat que els moderns tenen. Per tant, de nosaltres depén obrir un nou horitzó en el coneixement de l'alumnat, possibilitant-los un major rang d'experiències i sectors en els quals indagar i gaudir.

Finalment, no oblidem la magnitud dels beneficis que aquests jocs aporten per a l'Educació Física. A més, incorporen de manera intrínseca innombrables elements curriculars de l'etapa d'Educació Primària, per la qual cosa són un al·licient perfecte per a incloure'ls en les nostres programacions i unitats didàctiques.

A mode de conclusió, destacar que en l'àmbit d'Educació Física hi ha cabuda per a tot. Per tant, seria una ximpleria deixar de costat qualsevol tipus d'activitat física que ens aporte beneficis. Simplement es tracta de saber adaptar i incloure tots aquests sectors en les nostres programacions, de manera que quants més elements coneguen, millor serà per a l'alumnat, ja que tot això els aportarà llibertat de triar el que més els agrada, a l'una que beneficis en la salut i major magnitud de coneixement.