Havent sigut partícip d’una sessió enfocada als esports alternatius, a continuació reflexionaré al voltant d’alguns aspectes que els envolten en l’àmbit d’Educació Física.
La naturalesa
d’un futur mestre quan experimenta una nova forma de treballar, evidentment és
comparar aquest mètode amb el que ja coneix, per tal d’analitzar les seues
debilitats i fortaleses, així com les oportunitats que aquest ofereix. I,
concloure amb un coneixement esclaridor que establisca quin dels mètodes és més
adequat, i per tant, més didàctic.
Doncs bé, jo sóc
dels que pensa que, en l’àmbit de l’educació, tot es pot adaptar d’una forma o
una altra. Aleshores, tant esports alternatius com tradicionals tenen
potencialitats educatives, depenent de l’enfocament que se’ls done.
Pel que fa als
esports alternatius, que és el que hem practicat a la sessió d’avui, podem dir
que són didàctics tant en la vessant esportiva i psicomotriu com en la vessant
educativa i de valors.
Un exemple molt
clar podria ser el dutchball, a
través del qual treballem elements curriculars com ara poden ser el llançament,
la recepció, etc. Però, a més, i com succeeix també en el colpbol, tots junts han de cooperar per tal d’aconseguir un
objectiu, han de ser solidaris amb la resta de companys, honestos amb els demés
i amb sí mateixos, respectuosos, etc.
En definitiva,
independentment de si es tracta d’un esport alternatiu o d’un tradicional, si
hi existeix una proposta didàctica adequada i elaborada, amb finalitats
educatives, ambdós esports poden proporcionar infinitud d’elements didàctics de
cara a l’alumnat.
Si volem aplicar
els jocs alternatius en Educació Primària, el més adient seria desenvolupar-los
a partir del bloc 5 del currículum d’Educació Primària, segons el decret
108/2014, anomenat Jocs i activitat
esportives.
Com que hi ha un
ventall molt ampli de jocs alternatius, depenent de les exigències de cada curs
segons el currículum, doncs triarem un esport alternatiu o altre. Tot i això,
si ens cenyim estrictament al currículum, el que estableix és que s’han de
portar a terme en el quart curs d’Educació Primària. Encara que cal esmentar
que a segons i tercer també es podrien implementar per exemple en terme de jocs
cooperatius. Tanmateix, com que a tots el cursos tenim un bloc de jocs i
activitats esportives (bloc 5), si les circumstàncies de la nostra classe ens
indiquen que va a ser més fructífer introduir un joc alternatiu en comptes d’un
joc tradicional o popular en tercer de primària (per exemple), tal volta
caldria repensar si seria millor introduir un joc alternatiu, tot i que no siga
ben bé el que estableix el currículum directament, sempre que la finalitat siga
la mateixa.
Quant a les
adaptacions portades a terme contra el Covid-19,
és un tema difícil quan parlem de jocs alternatius. És cert que tant
l’alumnat com el professorat s’han desinfectat les mans prèviament, porten
mascaretes, respecten les distàncies, etc. Però, quan comença el joc, tot el
món toca les mateixes pilotes reiteradament amb les mans, les distàncies
s’acurten, etc. Aleshores, tot i que tot sembla estar controlat, hi ha un
percentatge de risc, la qual cosa pot provocar discòrdies amb les famílies i,
conseqüentment, problemes i dinàmiques roïnes a les sessions. Per tant, com a
docents, tenim tot un repte per davant per tal d’idear i esbrinar un mètode que
ens permeta portar a terme jocs alternatius en aquests temps de dificultat, més
enllà d’utilitzar guants de plàstic.
Si hagués d’elegir
un joc alternatiu per tal d’introduir-lo a les escoles, optaria pel Tchoukball. El Tchoukball és un esport ideal per a un context escolar, ja que, com
el seu creador considera, és “l’esport de la pau”. El classifica amb aquest nom
donat que és un esport que no requereix de contacte entre les persones, per la
qual cosa també contribuiria positivament al context que estem vivint en l’actualitat.
L’objectiu d’aquest tipus de jocs es fomentar l’harmonia i un bon ambient en la
pràctica esportiva, però mantenint la competició.
Quant a l’esport,
consta d’una malla en cada extrem del camp, i es juga amb una pilota similar a
la de handbol. L’objectiu és que un jugador d’un equip, llance la pilota contra
la malla de l’equip contrari, i que cap dels jugadors de l’altre equip
aconseguisca empomar-la abans de què la pilota toque terra. Cada vegada que s’aconseguisca
aquest objectiu es sumarà un punt. La resta d’elements com ara el nombre de
jugadors, temps dels partits, distància de l’espai, etc. Són fàcilment
adaptables per part del docent d’acord amb les circumstàncies en les quals es
trobe.
A continuació us
adjunte un link a través del qual podreu atendre a una xicoteta explicació del Tchoukball: https://www.youtube.com/watch?v=-ltSNFtGzng
A partir de la reflexió relaitzada per el company Julian, he conegut el Tchoukball. M'ha servit d'utilitat per investigar més sobre aquest i tindre'l com a recurs per utilitzar-lo com a futura docent d'ed. física.
ResponderEliminarLa meua nota és un 10!
Aquesta entrada plasma el teu ampli coneixement al voltant del tema dels esports alternatius. Text molt ben estructurat i ortogràficament correcte. Interessant la informació que dones per a tractar aquest tema en les sessiones d'Educació Física en les escoles. Un 9'5!
ResponderEliminarHola Julián, en aquesta entrada he pogut adquirir nous coneixements al voltant d'alguns esports alternatius. La informació m'ha paregut molt interessant i el teu punt de vista també. La meua nota es un 9.
ResponderEliminarGracias a la reflexión de nuestro compañero Julián, podemos ver un poco más de lo que significan los juegos alternativos, y creo que nos sirve de gran ayuda como futuros docente. considero esta entrada muy completa y útil. Mi nota es un 9!
ResponderEliminar