LA MEUA EXPERIÈNCIA AL TRINQUET DE LA UPV

 Una vegada realitzada la visita al trinquet de la Universitat Politècnica de València, analitzarem com ha esdevingut la sessió d’avui i què ha suposat aquesta experiència.

El primer cop de vista quan t’introdueixes al trinquet, és molt més gran del que prèviament t’ho podies imaginar. Tot i que sóc de Sagunt, poble on es jugava i on es juga a la pilota valenciana, feia més d’una dècada que no visitava un trinquet, fins i tot el de Sagunt. Aleshores, visitar un novament ha estat una sensació molt plaent, amb molta nostàlgia.

Inevitablement, el primer que se m’ha acudit al cap quan hi estava dins ha sigut comparar aquest trinquet amb aquella imatge que jo tenia del trinquet de Sagunt quan era xicotet. Aquest trinquet de la UPV era prou més modern, i amb el primer cop de vista ja es podia percebre, no sols per les seues instal·lacions, sinó també per la presència d’alguns elements moderns com ara pot ser la vidriera que hi havia a un costat, gràcies a la qual permetia que hi haguera gent asseguda dins de la instal·lació sense córrer perill. Més enllà d’això, la resta era prou similar.

Pel que fa a la sessió en sí mateixa, no hi ha cap dubte de què ha estat una sessió acompanyada de condicions meteorològiques adverses, les quals no han estat les suficients per a frenar la voluntat dels companys i companyes que hem decidit fer-les front per tal de gaudir de l’última sessió de pilota valenciana del curs.

Donat que tan sols hi érem unes deu persones, hem hagut d’adaptar les activitats al nombre de companys que hi érem. L’organització i la progressió de la sessió ha sigut més que adient, perfecta, ja que estava preparada de tal forma que progressivament hi aprenguérem coses bàsiques del joc, per tal de posar-les en pràctica i poder jugar tot i que no sigam experts en la matèria. Aleshores, hem començat amb una xarrada al voltant de termes del propi trinquet, seguit d’una sèrie d’activitats i jocs per a familiaritzar-se amb el joc i finalment, hem gaudit d’un apassionant partit d’escala i corda.

Honestament, no trobe cap tipus d’error o problema en el desenvolupament de la sessió. És cert que mai havia assistit a una sessió com aquesta de pilota valenciana, però, tot i això, crec que s’ha portat a terme de la millor manera possible.

Des de la meua pròpia experiència, i com a element a destacar per a la docència, més enllà de la seua aplicació didàctica, el que més m’ha cridat l’atenció és la capacitat que té aquest esport en la vessant social. El fet de què tots i totes aprenem un esport alhora, fa que es produïsca un ensenyament recíproc entre nosaltres, en un ambient en el qual tots ens ajudem, ens aconsellem, etc. Per la qual cosa, passem una estona meravellosa, on tots aprenem, ens ajudem i ens divertim. A més a més, cal tindre en compte que gràcies al joc de pilota, podem realitzar activitats transversals amb altres matèries, com ara podria ser amb Educació Plàstica, ja que podem dissenyar i personalitzar els guants i les protenccions que ens van a acompanyar al llarg d'aquesta aventura, com ben bé ho ferem nosaltres. Per a l'elaboració d'uns guants de pilota valenciana necessitarem:

• Uns guants.
• Esparadrap.
• Una baralla de cartes o cartró.

        

Actualment, en els temps que corren, evidentment el factor covid té certa influència en les sessions. Afortunadament, en termes de pilota valenciana, no ens ha afectat massa, entre altres coses perquè cadascú portava els seus propis guants, i la pilota sols es tocava amb aquestos. El que sí que ha estat un problema en alguns casos ha sigut la mascareta. És cert que a tots ens molesta per a fer esport, però sí és el protocol sanitari que s’ha de seguir, doncs la portarem per tal de desenvolupar això que més ens agrada; però, malauradament, per a algunes persones la sessió ha estat una mica fastigosa per culpa de la mascareta, ja que al portar ulleres, cada instant havia d’estar desentelant-se-les. Tot i això, la resta de la sessió ha pogut desenvolupar-se amb certa normalitat.

Però, en termes generals, el Covid-19 ha sigut determinant en la nostra experiència com a alumnes d’aquesta assignatura, ja que tot allò que hi havia establert, ha hagut de ser modificat. Moltes de les sessions anaven a desenvolupar-se en el trinquet, però per seguretat, no ens permetien l’accés a aquest. Aleshores no hi va haver cap altra opció que fer les sessions al nostre gimnàs de la Facultat de Magisteri, les instal·lacions del qual són un camp de futbet i poca cosa més. Per tant, sols hem tingut l’oportunitat de gaudir d’un trinquet durant un dia, la qual cosa ha sigut una notícia trista per a mi i per als meus companys i companyes, que cada vegada teníem més i més ganes de jugar a pilota en un ambient real.