ELS JOCS I LA PILOTA AMB EL PAS DEL TEMPS

 Després d’una llarga jornada de recerca i investigació sobre la pilota valenciana al voltant de Sagunt, el més significatiu que he trobat, que no hi és poc, és un trinquet, i a uns metres, podem trobar una escultura d’un pilotari molt important de Faura, anomenat Álvaro Navarro.

Malauradament, la pilota valenciana està en decadència al poble de Sagunt des de fa vora 7 anys. Moltes notícies parlen del deteriorament d’aquesta instal·lació, el qual es pot percebre fins i tot des de fora. Tot i això, sembla que s’estan buscat mitjos per tal de fomentar la pràctica de la pilota i per tant remodelar el trinquet de Sagunt, però sembla que no sorgeix efecte.

Al fil de jocs antics com hi és la pilota valenciana, a continuació tractarem l’evolució dels jocs al llarg del temps, concretament a l’últim segle.

Tant els nostres avis com els nostres besavis, jugaven a jocs prou similars, donat que en eixe lapse de temps no hi va haver un avanç en termes de jocs ni de recursos. Per tant, els nostres avis han heretat tots o la majoria dels jocs practicats pels besavis.

Tot i que no tinc l’oportunitat de consultar quins jocs es practicaven per aquells temps, el que comenten les generacions més pròximes a ells i elles és que els jocs que regnaven eren els que es practicaven al carrer, amb molt pocs recursos i, fins i tot, a voltes, sense recursos. Com per exemple el joc anomenat churro media manga mangotera o el escondite, els qual no requerien de cap tipus de material més enllà dels propis participants. No obstant això, també es realitzaven jocs amb recursos típics com les bales (caniques), taps d’ampolles, les baldufes, el mocador, etc.

Aleshores, entre les generacions dels nostres avis i les generacions dels nostres pares, la diferència no ha estat tant significativa com ho és hui en dia. Evidentment, entre ambdues generacions hi ha hagut innovació, han sorgit esports i jocs nous, noves activitats d’oci i entreteniment, etc. No obstant això, no hi va existir en aquell període cap element que propiciara un canvi de 180 graus en l’àmbit dels jocs. És a dir, aparegueren nous jocs però que més o menys romanien en la mateixa essència que la generació anterior, basats en jocs de carrer i recursos molt limitats.

Doncs bé, si parlem de les diferències entre les generacions d’avui en dia i les dels nostres pares, hi ha tot un món entre mig. Les últimes dècades han suposat un canvi i una evolució de molta magnitud en l’àmbit tecnològic, i l’aparició de nous recursos ha estat un esdeveniment imminent. Tant ha sigut el canvi que, dels jocs de les anterior generacions, ja quasi cap xiquet o xiqueta sap jugar-lo o li ha ensenyat com es practica.

En l’actualitat, a conseqüència d’aquestes generacions de nadius digitals, els videojocs ocupen la major part del percentatge de l’àrea dels jocs. A més, amb el pas del temps, aquestes tecnologies estan aconseguint crear nous mètodes que siguen capaços de substituir la realitat, un dels motius pels quals els jocs tradicionals estan despareguent. Addicionalment, els videojocs ofereixen milions de possibilitats diferents, ja que aquests estan dividits en seccions i temàtiques que cobreixen totes i cadascuna de les necessitats i voluntats dels xiquets i xiquetes.

Per tant, si haguérem d’establir una data determinada on el món dels jocs va canviar d’una forma dràstica per a la resta dels nostres dies, eixa data va ser l’11 de novembre de 2006, data en la qual es va produir el llançament d’una nova generació de videoconsoles que incorporaven en sí mateixes tots els avanços tecnològics del moment, els quals des d’aquell dia, no han parat de créixer a velocitats vertiginoses, dificultant més si cap la cabuda dels jocs tradicionals en la nostra societat.

Per tal de concloure, i tornant una miqueta al tema de la pilota valenciana, crec que la seua gestió no ha estat la més adequada. El joc de pilota mai ha estat fomentat als nivells de la resta dels esports. Sabent que gaudim d’un arma tan poderosa com l’escola i l’educació, gràcies a les quals podem afavorir la pràctica del nostre esport, mai s’hem preocupat per introduir-lo o almenys lluitar per a donar-li cabuda en el currículum d’Educació Primària. Aleshores, de forma conseqüent a aquesta gestió, les generacions han anat creixent una darrere de l’altra sense tindre cap tipus de coneixement del joc de pilota, facilitant així el pas a la resta d’esports reis que apareixen publicitats en qualsevol lloc.

Sincerament trobe que, després d’haver vivenciat aquest joc, és una vertadera llàstima que no es fomente a les escoles. M’ha encantat jugar a pilota, he aprés, he socialitzat, he passat molt bones estones, m’he divertit; i a més, el propi joc de pilota en sí mateix m’ha paregut meravellós, i voldria practicar-ho més aviat. Doncs, si ha provocat tots aquest elements en un alumne de 21 anys d’Universitat, la potencialitat que té la pilota valenciana per a alumnes d’Educació Primària és incalculable.

No cal cap tipus d’invent o ferramenta per a què es torne a jugar a pilota, ni modernitzar-la ni cap tipus de mesures com aquestes. La millor ferramenta és jugar a pilota, donar-la a conéixer, de forma que almenys  els xiquets i xiquetes tinguen la capacitat i la llibertat d’elegir si els agrada o no, però pel camí pel qual anem, ja els estem tancant la porta a la pilota valenciana.